Scott Dixon guanya la Pocono 400

Era un dia genial pel retorn d’aquest impressionant circuit, el tri-oval tornava a estar present al calendari i era la segona cursa de la Triple Corona, Tony Kanaan va guanyar la Indy 500, o sigui que era qui tenia la possibilitat de guanyar el milió de dòlars.

Escrit per: Òscar Daniel

La cursa ha començat amb l’accident de James Hinchcliffe a la corba 1. És l’únic pilot que ha guanyat tres curses aquesta temporada, però també ha abandonat en tres ocasions. Ha perdut la part del darrere i no ha pogut fer res per evitar la col·lisió amb el mur. A la re-sortida, Tony Kanaan s’ha posat segon, intentant aconseguir la Triple Corona. No hi ha hagut més canvis a les posicions del capdavant durant el primer stint, però el top 6 rodava molt enganxat, Will Power ha mantingut la quarta posició de la sortida, Takuma Sato cinquè i Helio Castroneves sisè. Marco Andretti era el primer a aturar-se, ho ha fet a la volta 31, ha estat un pit stop lent i Tony Kanaan tenia l’oportunitat de posar-se primer, però la seva aturada era encara pitjor i perdia un lloc amb Ryan Hunter-Reay. Tristan Vautier feia una virolla al pit lane. Takuma Sato ha avançat a Will Power desprès del pit stop i posteriorment ha fet el mateix amb Tony Kanaan. Will Power també perdia lloc amb el seu company, Helio Castroneves.

A la volta 53, Takuma Sato perdia temps doblant a Pippa Man i era avançat per Tony Kanaan. Els pilots del Chip Ganassi estaven fent les remuntades més grans, Scott Dixon era vuitè desprès d’haver sortit dissetè (per una sanció), i Dario Franchitti era onzè desprès de sortir vintè. A la volta 63 s’obria la finestra per la segona aturada, i Takuma Sato s’emportava per davant a Ryan Hunter-Reay a l’entrada del pit lane. Això provocava l’abandonament dels dos pilots i la segona bandera groga. Tony Kanaan era el nou líder per davant de Marco Andretti, Helio Castroneves, Simon Pagenaud i Ed Carpenter.

A la re-sortida, Marco Andretti feia una maniobra impressionant per recuperar el liderat, Dixon rodava ara cinquè i Will Power sisè, per davant de Charlie kimball i Dario Franchitti. Hunter-Reay podia tornar a la cursa desprès de perdre 21 voltes, la qual cosa ha estat sorprenent perquè el seu cotxe havia patit danys importants a l’accident. Marco Andretti tornava a fer un pit stop a la volta 95, i novament era molt dolent. Tony Kanaan ha entrat a la volta següent i també ha tingut una aturada dolenta, era avançar per Simon Pagenaud, però el francès perdia les posicions que havia guanyat en només una volta. Desprès de tots els pit stops, Scott Dixon era el nou líder, Tony Kanaan segon, Will Power tercer, Marco Andretti quart, Helio Castroneves cinquè per davant de Dario Franchitti. EJ Viso abandonava amb problemes mecànics.

Tony Kanaan ha avançat a Scott Dixon, però el brasiler ha trencat l’aleró davanter i s’ha vist obligat a entrar per posar-ne un de nou, perdent qualsevol opció de victòria. El nou líder era Marco Andretti per davant de Will Power i Scott Dixon. El final de cursa ha estat molt més emocionant que l’inici, ara havien canvis de liderat i els 10 primers rodaven molt a prop. Marco Andretti ha tingut molts problemes a l’últim stint, baixant fins la desena posició. Finalment, Scott Dixon (que sortia 17è) s’ha fet amb la victòria per ben poc, aconseguint un triplet per l’equip de Chip Ganassi, amb Charlie Kimball segon (sortia 12è) i Dario Franchitti tercer (sortia 20è). Will Power ha aconseguit mantenir la quart posició i Josef Newgarden ha completat el top 5.