Arnau Viñals, ens analitza en exclusiva per FormulaRapida.net, tota la temporada de la GP2 d'enguany, que ha tingut com a campió a Fabio Leimer i a Russian Time.

La temporada de la GP2 va començar, igual que la Fórmula 1, amb uns test al circuit de Jerez. Uns test que van ser dominats per Dillmann i Calado. Els últims test a Barcelona, Coletti i Calado seguien al cap davant però ningú tenia gaire clar qui estaria al davant el primer cap de setmana a Malàisia.

A Malàisia, primers punts per Coletti amb la primera pole position de l’any, una pole que va ser molt justa, per només 4 mil·lèsimes respecte Calado. Però la primera cursa de l’any se la va endur el que al final seria campió a final d’any, Fabio Leimer. Coletti guanyava la segona cursa, ficant-se líder del campionat, amb un sorprenent Mich Evans aconseguint el seu podi a la GP2.

Leimer va continuar amb el seu domini, amb la pole i la victòria en la cursa 1 de Bahrain, però Coletti mantenia el liderat gràcies als dos podis aconseguit aquell cap de setmana, segon dissabte i tercer diumenge, dia on va guanyar Sam Bird, aconseguint la primera victòria del any de Russian Time, equip que esdevindria campió de la GP2 a finals d’any.

La tercera Ronda, feia l’arribada de la categoria a Europa, amb la cursa a Barcelona. Cursa on els Dams van aconseguir un doblet a la classificació però la cursa finalment seria positiva per Hilmer Motorsport, amb la primera victòria per a l’equip i per a Robin Frijns a la categoria. Un Frijns que acabaria segon el diumenge, amb una altre victòria de Coletti, que s’escapava en el campionat respecte Leimer.

El sempre revirat Monte Carlo era la cita següent, els dos Arden International van dominar la classificació amb Cecotto a la pole però, el sud americà, va provocar un múltiple accident a la sortida, provocant la bandera vermella en aquella cursa i a més a més, la seva desqualificació per tot el cap de setmana. Bird es va endur la victòria el divendres i dissabte ho va fer Coletti. El monegasc va guanyar a casa la  seva última victòria aquest any després d’una baixada de rendiment, causada pel seu interès en sortir de festa, segons ens va dir Albert Costa a FormulaRapida.net.

A Silverstone, Ericsson sortia des de la pole per segona vegada aquest any, però el suec tampoc va poder transformar aquesta en victòria. El cap de setmana va ser dominat per pilots locals amb la victòria de Bird, dissabte, i Lancaster, diumenge. Amb això, Leimer i Bird, retallaven distàncies amb Coletti.

Arribàvem a la meitat de temporada amb la ronda al circuit de Nürburgring. Dams tornava a aconseguir la posició preferent, però aquest cop va ser per Richelmi. Ara bé, Ericsson va aconseguir la victòria a la cursa 1, davant dels seus seguidors procedents de Suècia. Lancaster guanyava la segona cursa, i Coletti podia mantenir els atacs de Leimer a la classificació general amb un podi a la primera cursa.

Abans de vacances, temps per a la primera pole position de Russian Time aconseguida per Dillmann, primera victòria del any per Palmer i el seu equip Carlin i també per Berthon i Trident. Amb un campionat que cada vegada estava més ajustat.

Després de l’estiu a Spa-Francorchamps, Bird va demostrar el seu gran estat de forma amb la victòria i pole position a la cursa 1. Calado va guanyar la segona.

A Itàlia mateix panorama, pole per Bird, però degut a un error al pit stop, Leimer es va fer mab la cursa 1. Leimer i Bird es ficaven al capdavant del campionat, amb 5 pilots possibles per endur-se el títol: Bird, Leimer, Calado, Nasr i Coletti. La cursa dos la va guanyar un sorprenent Quaiffe-Hobbs, que millorava el seu millor resultat a la gp2, després del podi a Monte Carlo.

La GP2 Series deixava Europa, però això no va afectar a Palmer, que va arrasar amb la pole i victòria a la cursa 1. Bird, guanyava la segona cursa, aconseguint la cinquena aquest any, el pilot amb més triomfs enguany.

El duel estava servit a l’última Ronda a Abu Dhabi. Amb Leimer i Bird com a principals preferits al títol, però amb Nasr, Coletti i Calado que també ho podien aconseguir. Calado va quedar ràpidament fora del títol amb una penalització per la classificació que, es va emportar Alexander Rossi. Bird sortia segon i Leimer tercer, però Bird es quedava atrapat a la sortida, donant el campionat a Leimer. Tot i això, Bird va protagonitzar una increïble remuntada i va poder acabar desè, punt importantíssim pel campionat d’equips en la lluita amb Carlin.

Caldo va tancar l’any amb una altre victòria i una segona posició del català Dani Clos. Leimer va acabar tercer i Bird quart aconseguint empatar a punts amb Carlin i gràcies a les 5 victòries de Bird, Russian Time s’emportava el campionat d’equips en el seu any de debut.