Les estratègies del Gran Premi d'Austràlia

Escrit per: Òscar Daniel

La clau de la primera cursa ha estat aquesta: les estratègies. Cuidar els pneumàtics al màxim i aturar-se al moment ideal ha marcat la diferència. Els pneumàtics supertous s'han muntat perquè és obligatori, però s'han comportat molt malament i molt pocs equips han pogut fer-los durar una mica sense que els seus temps caiguessin en picat. Primer fem un cop d'ull a la taula d'aturades i compostos dels pilots que han completat el 90% o més de les 58 voltes:

Com podem veure, a excepció de Jules Bianchi, ningú ha portat els pneumàtics supertous més d'un stint, i els únics que l'han fet servir més de 10 voltes (Lewis Hamilton a l'inici i Adrian Sutil a l'últim stint) han obtingut un resultat contraproduent. A Mercedes semblava que volien fer només dos aturades, però no han aturat Hamilton al moment correcte i al final han intentat corretgir-ho passant al pla B, però el mal ja estava fet. També cal dir que una estratègia més bona no hauria canviat gaire el seu resultat final.

Sorprenentment, ningú ha apostat per una estratègia de quatre aturades, degut al comportament de "muntanya russa" que hem vist als temps de la majoria de pilots.

Certament, el cas és que els pneumàtics s'han comportat diferent a cada cotxe i a cada stint si analitzem els temps per volta. La gestió de les rodes per part de cada pilot és el que ha marcat la diferència a final de cursa. Kimi Räikkönen no era el més ràpid amb pneumàtics nous, però el seu volta a volta ha estat el més constant del pilots del podi. Aquest va ser el ritme dels pilots del podi:

<0.2 <0.4 <0.6 <0.9 <1.2 >1.2