Fa 1 any Albert Costa...

2013-10-26 20:32

Aquest dilluns, Albert Costa va poder provar el Formula Renault 2.0 Eurocup, un cotxe nou per ell igual que va ser nou per ell el World Series que va provar l’any passat, tot just després de ser campió de la Megane. L’Albert ens analitza les diferències entre el Formula Renault 3.5 en que va aconseguir una victòria el 2011, el Formula Renault 3.5 nou del 2012 i el Megane.

Per: Arnau Viñals Vendrell

AC: “El downforce més que res, el cotxe s’agafa molt el DRS aporta molt perquè et fa agafar molta velocitat. EL passat 3.5 era un cotxe que el frenaves i el deixaves córrer i podies jugar una mica amb ell, també he de dir que el fet de estar tot un any amb Megane i després canviar de cop el dia següent amb un World Series, el canvi és molt gran i, clar això em va passar factura perquè estar tot l’any frenant als 150-100 metres a frenar als 70.. (riu) El canvi són 100 metres i la velocitat és gairebé el doble i has de possar molt pit i collonets que es diu i em va faltar, em vaig quedar a 1 segon del primer però bé, és el que hi ha, em va faltar adaptació, em va faltar també que vaig tenir un accident amb la moto (poca gent ho sap que vaig tenir un ensurt amb l’scoter, anant al gimnàs, i em va sortir un nen petit d’un carrer d’un sentit, amb cotxes aparcats a la dreta, i em va sortir del costat d’un cole, que és el que he anat jo tota la vida. Em va sortir corrent, i per no menjar-me’l amb la moto, vaig tirar cap al altre cantó i em vaig rascar tot el cos les mans, i vaig correr tot el cap de setmana amb les mans de mal físic, i tothom m’ho preguntava i jo deia, bueno amb la bicicleta, carreterra, tal, vaig caure, i ve al final va ser un accident amb la moto que em va perjudicar que vaig estar una setmana sense anar al gimnàs, amb el Megane no passava res per què, físicament no passava res però amb el World Series va ser un Handicap molt gran, i res vaig aguantar bé, i al migdia quan havia de posar el pneumàtic nous, (en to de semi-rabia) ja no podia més amb el cotxe, i em va passar factura perquè el meu temps va ser amb pneumàtics vells i no amb nous. Però bé, és el que passa, tinc mala sort, potser també me la he buscat una mica, per culpa de aquest accident que no podia haver sigut en un pitjor moment,  però bueno jo crec que el que no et mata et fa fort.”

AV: Que va passar? Per què tu vas guanyar el campionat "fàcilment" a l'última cursa, però en realitat no va ser tan fàcil, oi?

AC:  “De cop, vaig sortir del pit stop,  una mica abans del pit stop vaig tenir algun moviment raro, i em deia no pensis no pensis, que contra menos pensis, menos passarà, i quan estava al pit stop deia, ei que això va raro, comença a fer coses rares. I em van dir, tranquil, tranquil, i jo no, no, que passa de segona a cinquena i de cinquena a segona i em van dir, vale, vale, no et preocupis, condueix suau,  i em vaig adonar que conduint suau i amb el canvi de marxes fallant, continuava traient segons al del darrere, llavors em vaig calmar.”

AV: I aquest any no hi havia possibilitat de repetir a la Megane?

AC: “És una tonteria guanyar un campionat i tornar-lo a fer és molt mal vist, és una pèrdua de temps, i no podia ser, no podia ser.”

AV: Gràcies Albert, seguirem amb la resta de la entrevista en breu aquests dies a FormulaRapida.net