We don't miss anything!


Doblet de Penske amb pallissa inclosa de Castroneves

2014-06-01 23:46

Cap de semana de somni per a l’equip Penske amb el primer i el segon lloc de Castroneves i Power en la cursa 2 de Detroit. Kimball ha estat tercer i Hunter-Reay ha hagut de retirar-se en una cursa amb molts problemes per l’americà que baixa fins al tercer lloc en el campionat que ara lidera Power amb 19 punts respecte Castroneves.

Per: Arnau Viñals Vendrell

La cursa 2 de Detroit a Belle Isle començava amb la sortida llençada amb Sato i Hinchcliffe en la primera fila però la sortida era avortada perquè els pilots no estaven prou junts. Un cop la sortida es feia correctament, Sato liderava seguit per Castroneves, Hinchcliffe, Briscoe i Muñoz. Però al revolt 3 Power al avançar a Newgarden molt fortament feia que aquest amb Rahal i Wilson es quedessin aturats alli, Kimball també es veia bloquejat però podia continuar. Això provocaba la primera bandera groga i pace car de la cursa.

 

Power, Andretti, Dixon, Hunter-Reay, Wilson, Newgarden, entre d’altres aprofitaven la situació per aturar-se a box, tots introduïen els pneumàtics durs.  La cursa es reiniciava a la volta 5 amb una certa tranquil·litat aquest cop, tot i que Power aprofitava per avançar Hawksworth per col·locar-se tretzè. Després faria la mateixa acció en el mateix revolt 3 amb el seu company a Penske, Juan Pablo Montoya. Just realitzar aquesta acció Power era penalitzat per el contacte amb Newgarden a la sortida.

 

Castroneves perdia el segon lloc en ser avançat per Hinchcliffe durant la volta 9, després l’avançaria Conway amb els pneumàtics durs. Per tant, semblava que el ritme de Castroneves no era massa bo, concretament 1 segon més lent per volta.  Però Saavedra provocava el segon caution de la cursa quan rodava setè, en xocar amb les proteccions al revolt 7, trencant la suspensió davantera esquerre. Això ho aprofitava Sato, Castroneves, Briscoe, Montoya, Hunter-Reay i Newgarden per aturar-se, tots amb durs als seus monoplaces. Hinchcliffe passava a liderar la cursa seguit de Conway, Muñoz, Pagenaud i Huertas.

 

Amb la volta 14 tornàvem en situació de bandera verda, Hinchcliffe seguia liderant però els seus pneumàtics tous ja no tenien gaire grip i Mike Conway amb els durs l’aconseguia atrapar i iniciar la lluita per la primera posició, tot i que el tap del canadenc començava a ser considerable, fins el punt que Muñoz els atrapava. Just després de que Hinchcliffe igualés les voltes liderades amb Sato, Conway el superava al revolt 3 i amb menys d’una volta ja havia aconseguit tres segons de distància obligant al d’Andretti Autosport juntament amb el seu company d’equip, Muñoz, aturar-se a boxes. Conway aconseguia la volta ràpida essent 8 dècimes per volta més ràpid que Pagenaud i Huertas que era pressionat per Aleshin (una lluita que l’any passat a la Fórmula Renault 3.5 Series ja podem veure). Pagenaud i Huertas s’aturaven a la volta 23 i Conway aconseguia una distància d’onze segons amb Power (qui si s’havia efectuat la seva parada). Distància suficient per a que Conway s’aturés a la volta 25, introduint els pneumàtics tous a diferència de tota la resta que rodaven amb durs. Dues voltes més tard Power entrava per fer la seva segona aturada, el de Penske sortia a pista amb un joc nou de durs, sortint per darrere de Conway. Castroneves passava a liderar la cursa amb un ritme semblant al de Conway  (líder virtual de la cursa).

 

La lluita semblava entre Castroneves i Conway. El sud-americà feia la seva segona aturada durant la volta 33 amb l’introducció dels durs en el seu Penske.

 

D’aquesta manera, a meitat de cursa, Castroneves liderava seguit per Conway, Hunter-Reay, Power i Pagenaud. Moment en que Sato, Briscoe i Hawksworth patien un contacte que provocava la virolla del d’A. J. Foty. Al davant Castroneves era 1 segon i mig per volta més ràpid que Conway qui tenia molts problemes amb els tous. Hunter-Reay també tenia problemes però en aquest cas eren de combustible, perdent moltes posicions. El mateix li passava a Conway però amb els pneumàtics. El britànic perdia moltes posicions durant la volta 39 i decidia aturar-se a box per ficar els durs, segurament el seu cap d’equip, Ed Carpenter esperava alguna bandera groga que no va aparèixer i que va destrossar les opcions a victòria de Conway. Deixant al doblet de Penske en el primer lloc (Catsroneves, Power) seguit per Pagenaud, HInchcliffe i Dixon que sortia en última posició.

 

Hinchcliffe feia la seva segona aturada durant la volta 45 i a continuació ho feia Pagenaud durant la 46, tots dos amb durs. Tres voltes més tard era un moment clau de la cursa on els dos Penske s’aturaven a boxes, Conway feia el mateix. La maniobra era tant perfecte que seguien liderant la cursa després de l’aurada; Dixon era tercer seguit per Kimball i Pagenaud. D’altre banda, Rahal tenia un petit contacte amb el mur que feia disminuir el seu ritme i obligant-lo a retirar-se de la cursa.

 

A falta de 15 voltes pel final i amb la cursa controlada per Castroneves, Power començava a retallar la distància amb el sud-americà i tres voltes tard, després d’haver tingut una cursa gairebé sense cautions, Bourdais anava contra les proteccions en passar-se de frenada al revolt 5. Mentrestant Hunter-Reay a falta de 9 voltes pel final es retirava definitivament de la cursa per problemes electrics.

 

Amb 7 voltes pel final el reinici obria una cursa petita al tot o res. Hinchcliffe avançava a Pagenaud pel cinquè lloc i Kimball avançava Dixon per la lluita pel podi. El actual campió de la Indycar es queixava de que la cosa no era normal, quan Hinchcliffe l’havia avançat. Però podia respirar tranquil el pilot de Ganassi després veure com Sato xocava al mateix lloc que ho havia fet Bourdais, per culpa de Marco Andretti, qui seria penalitzat per aquesta acció. Un desastre de cap de setmana per Sato després d’aconseguir la posició preferent aquest matí.

 

Castroneves, Power, Kimball, Hinchcliffe i Dixon era el top 5 a falta de unes apassionants 3 últimes voltes. Els Penske s’escapaven i els fronts oberts eren la lluita pel tercer i el sisè.  Amb l’última volta Hinchcliffe intentava puja al podi però Kimball li tancava molt bé la porta per el interior i el d’Andretti Autosport per més inri, perdia el quart lloc e benefici de Dixon.

 

Ara l’equip Penske completa un cap de setmana de somni amb aquest doblet i també amb el doblet en el campionat amb Power liderant la general amb 325 punts, segon és Castroneves a 19 punts i tercer Hinchcliiffe a 26.

 

Resultats:

 

Pos. Car Driver   Team Time Gap
1 3 Helio Castroneves BRA Team Penske - -
2 12 Will Power AUS Team Penske + 1.6836 + 1.6836
3 83 Charlie Kimball USA Novo Nordisk Chip Ganassi Racing + 2.9746 + 1.291
4 9 Scott Dixon AUS Target Chip Ganassi Racing + 3.429 + 0.4544
5 27 James Hinchcliffe CAN Andretti Autosport + 4.6528 + 1.2238
6 77 Simon Pagenaud FRA Schmidt Peterson Motorsports + 4.9894 + 0.3366
7 7 Mikhail Aleshin RUS Schmidt Peterson Motorsports + 5.5279 + 0.5385
8 34 Carlos Muñoz COL Andretti Autosport - HVM Racing + 5.6906 + 0.1627
9 10 Tony Kanaan BRA Target Chip Ganassi Racing + 6.2501 + 0.5595
10 8 Ryan Briscoe AUS NTT Data Chip Ganassi Racing + 6.5923 + 0.3422
11 20 Mike Conway GBR Ed Carpenter Racing + 7.1114 + 0.5191
12 19 Justin Wilson GBR Dale Coyne Racing + 7.2822 + 0.1708
13 2 Juan Pablo Montoya COL Team Penske + 7.9649 + 0.6827
14 98 Jack Hawksworth GBR BHA / BBM with Curb-Agajanian + 8.7723 + 0.8074
15 18 Carlos Huertas COL Dale Coyne Racing + 9.2906 + 0.5183
16 25 Marco Andretti USA Andretti Autosport + 27.2464 + 17.9558
17 67 Josef Newgarden USA Sarah Fisher Hartman Racing + 1 LAP + 1 LAP
DNF 14 Takuma Sato JAP A.J. Foyt Enterprises + 1 LAP + 3.1739
DNF 28 Ryan Hunter-Reay USA Andretti Autosport + 9 LAPS + 7 LAPS
DNF 11 Sebastien Bourdais FRA KVSH Racing + 12 LAPS + 3 LAPS
DNF 15 Graham Rahal USA Rahal Letterman Lanigan Racing + 27 LAPS + 15 LAPS
DNF 17 Sebastien Saavedra COL KV AFS Racing + 61 LAPS + 34 LAPS

 

—————

Retorna