Conway guanya al infern de Long Beach

2014-04-14 00:55

Mike Conway ha aconseguit endur-se la segona victòria de la seva carrera a la Indycar durant el Gran Premi de Long Beach. Una cursa boga amb molts accidents i cotxes de seguretat que ha acabat amb la seva victòria, amb Power segon i Muñoz tercer.

Per: Arnau Viñals Vendrell

La sortida es feia de forma rara, amb els cotxes aturats, Hunter-Reay aconseguia aguantar en el primer lloc seguit de Bourdais, Hinchcliffe (qui després baixaria fins al cinquè lloc), Hawksworth(Rookie) i Newgarden en el top 5. Servià era tretzè i poc després aconseguia pujar fins l’onzè lloc. Darrere d’ell, els tres Penske es barallaven pel dotze lloc que acabaria amb Montoya 12è, seguit de Castroneves 13è i Power, el líder del campionat, catorzè.

 

A la volta 8, Hunter-Reay (Andretti Autosport) ja tenia una avantatge considerable de més de 3 segons quan presenciàvem la lluita per el tercer lloc entre Pagenaud (Schmidt Peterson Motorsports)i Hinchliffe (Andretti Autosport), aquest últim finalment l’aconseguia avançar. Oriol Servià (Rahal Letterman Lanigan Racing) era avançat per Montoya (Team Penske).

 

Molts pilots endarrerits a la classificació, s’aturaven per realitzar la primera aturada a boxes però els 14 primers no ho feien.

 

 D’aquets, tots amb els tous menys Servià, Power i Castroneves amb els durs.  El colombià Muñoz (Andretti Autosport)no podia aguantar els atacs dels seus rivals i era avançat per Justin Wilson (Dale Coyne Racing) i Juan Pablo Montoya, a la volta 21 quan Castroneves s’aturava a boxes. La volta següent ho faria Power. Muñoz i Conway (Ed Carpenter Racing) ho feien la volta 23 i sortien per darrere de Power i Castroneves. Servià i Andretti (Andretti Autosport) s’aturaven a la volta 24, el català sortia per darrere de Power i Castroneves per culpa del temps perdut amb Muñoz. Bourdais era el primer atrevit del top 3 per aturar-se a box a la volta 26, moment decisiu de la cursa que feia aturar immediatament al líder, Hunter-Reay per conservar el liderat quan a la pista, Bourdais (KVSH Racing) provocava la primera bandera groga de la cursa en impactar contra les proteccions quan es defensava dels atacs d’un pilot. El francès però es podia reincorporar a pista ja amb el Pace Car en aquesta que ajudava a pilots com Montoya a avançar la seva aturada. Al davant, estava Hunter-Reay seguit de Pagenaud, Dixon, Hinchliffe i Newgarden (Sarah Fisher Hartman Racing).

 

El reinici però era força accidentat. Wilson era empès per Rahal (Rahal Letterman Lanigan Racing) i es quedava aturat al vell mig de la pista, i Power feia el mateix amb Pagenaud que impactava contra les proteccions i era obligat a aturar-se a box. D’aquesta manera Newgarden es ficava tercer seguit de Power i Castroneves.

 

Muñoz seguia en totes les lluites possibles i juntament amb Conway superaven a Andretti i pujaven fins al vuitè i novè lloc respectivament. Andretti rodava amb els durs, i tenia al darrere tota la fila de pilots, començant per Servià. El català no tenia temps d’avançar-lo, Bourdais tornava a impactar contra les proteccions, provocant el segon Pace Car de la cursa a la volta 42. En aquell moment quan tots els cotxes estaven n fila, Charlie Kimball (Novo Nordisk Chip Ganassi Racing) patia problemes de motor. Una columna de fum sortia del seu monoplaça, obligant-lo a abandonar. Alguns pilots aprofitaven per aturar-se a box per realitzar el segon canvi de pneumàtics.

 

La bandera verda tornava a pista i aquest cop no hi havia cap accident a lamentar però si avançaments. Conway superava Muñoz i es col·locava setè. Però la lluita més important era al davant; Hunter-Reay no podia mantenir el ritme des del primer lloc i provocava una cua de 10 pilots.

 

A la volta 53 molts pilots capdavanters s’aturaven a boxes per últim cop. La resta de pilots ho feia durant les voltes següents. Amb això Newgarden aconseguia sortir davant de Hunter-Reay i Hinchcliffe. El ex líder de la cursa no permetia aquest fet i intentava avançar al de Sarah Fisher que era tocat pel d’Andretti, provocant un múltiple accident de monoplaces on es troben: Newgarden, Hinchcliffe, Hunter-Reay, Sato, Hawksworth i Kanaan. Els caps d’equip d’aquestes escuderies no s’ho podien creure. Power passava a dominar la cursa, el Pace Car tornava amb la bandera groga i tothom s’aturava a boxes deixant a Dixon (Target Chip Ganassi) primer, seguit de WIlson, Power, Conway i Muñoz al top 5. Només quedaven 14 de 23 pilots vius per la victòria.

 

Quedaven 17 voltes, es reprenia altre cop la cursa, però Dixon feia impactar Wilson contra el mur, havent d’abandonar. 5 voltes després Rahal feia una virolla a l’últim revolt, en ser tocat per Mikahil Aleshin (Schmidt Peterson Motorsports). Això és clar, provocava un altre Pace Car. Deixant el top 5 de la següent manera: Dixon, Conway, Power, Muñoz i Montoya. Tots els pilots rodaven amb pneumàtics tous, pel que significava que les últimes voltes 10 anaven a ser excitants altre cop, tal i com ho ha estat tota la cursa.

 

Després de que ningú ataqués a ningú, Montoya s’atrevia amb Muñoz però no ho aconseguia. Conway aconseguia el liderat a falta de 2 voltes pel final ja que DIxon no podia aguantar els pneumàtics i s’aturava per canviar-los.

 

Conway aconseguia endur-se la victòria finalment, seguit de Power, Muñoz, Montoya, Pagenaud, Aleshin, Servia, Andretti, Saavedra i Huertas al Top10. Ara Power amplia el seu liderat més que mai.